Després de més de quaranta anys vinculada a l’escola la Carme Martí es jubila.
Han estat molts i molts anys de feina ben feta, els darrers 20 a la recepció i secretaria del centre, i ara li toca descansar, encara que ningú dubta que, d’una manera o altra, seguirà tenint contacte amb els Salesians.
El passat dia 24 d’abril la vam portar (enganyada!) fins al porxo de l’escola on tota la comunitat educativa, alumnat, famílies, professorat i personal del centre, li vam voler fer un petit i senzill homenatge.
Damunt l’entarimat va escoltar els parlaments que s’havien preparat per l’ocasió i que reproduïm aquí. No caldrà afegir res mes.
FAMÍLIES (AMPA):
Des de l’AMPA hem demanat a totes les famílies de l’escola que ens parlessin de tu per fer-te arribar les seves paraules en aquest acte. Per tant, parlo ara en representació de totes elles.
Carme, gràcies de tot cor per la teva professionalitat, la teva alegria i amabilitat. Però avui volem anar més enllà i compartir amb tu algunes reflexions que potser no t’imagines. Per exemple:
No t’imagines com ens emociona que coneguis a tots els nostres fills i filles, del més gran al més petit, pel seu nom. Ets com una guia en aquesta gran família, sempre amb un somriure per acollir-nos.
No t’imagines com ens ajuda la teva energia contagiosa quan arribem tard a classe i entrem per secretaria. Amb la teva positivitat, fas que tots els problemes del dia a dia esdevinguin més lleugers.
No t’imagines la nostra tranquil·litat quan veiem que els nostres fills i filles queden en mans d’algú que, com tu, té vocació, estima la seva feina i se li nota.
I tampoc t’imagines com ens sentim quan les persones que més estimem, t’estimen també a tu. Ets una part essencial de la vida escolar dels nostres fills i filles.
Gràcies per la teva dedicació, el teu somriure i totes les paraules boniques que ens has dedicat durant aquests anys. Et desitgem el millor en aquesta nova etapa que comences, plena de moments per gaudir.
I, sobretot, vine a veure’ns, perquè una altra cosa que segurament tampoc t’imagines… és com et trobarem a faltar.
T’estimem, Carmeta. Tens guanyat un espai en els nostres cors.
PERSONAL DEL CENTRE:
Benvolguda Carmeta,
Volem donar-te les GRÀCIES per tot aquest temps.
– Gràcies perquè has estat sempre molt propera als nens/es, a les famílies i a tots nosaltres (companys/es) fent-nos sentir com a casa. Acollint-nos, generant un ambient familiar, tal com ens deia D. Bosco: La familiaritat engendre afecte i l’afecte confiança; I tu has estat exemple d’això. Gràcies per fer-nos formar part de la família de l’escola.
– Gràcies per cuidar-nos. Proporcionant-nos sempre solucions a mida (un got de llet, uns xurros, unes galetes, uns bombons, diverses medicines,…). Preocupant-te per nosaltres i pels nostres familiars (trucant-nos, escoltant-nos,… Gràcies per fer que la Recepció a vegades fos un confessionari. El camí no ha estat fàcil. Ja ens ho deia D. Bosco amb el seu somni de Roses amb espines.
-Gràcies per oferir-te per ajudar en tot tipus de feina, donant tot el que tens.
-Gràcies per l’alegria al dia a dia, a les celebracions, … i a les aparicions estelars a les classes cridant-nos Buon giorno i regalant-nos somriures!!!!! Ens has contagiat alegria i transformaves els dies núvols donant vida a l’Escola!
-Gràcies per parlar-nos amb anglès, italià, català, castellà,…
-Gràcies per animar-nos les festivitats (Brindant als dinars de l’escola).
-Gràcies per ser una bona companya i bona amiga.
-Gràcies per ser un gran testimoni del carisme salesià («la nostra coope sense papers»).
-Gràcies Carme, has deixat empremta en tots els nostres cors. Sabem que es tanca una etapa, però inicies una altra on estaràs present.
Carme aquí ens tens a la teva família de l’escola.
Moltes gràcies per haver COMPARTIT camí amb nosaltres!
Carme Avanti, sempre avanti!
ALUMNAT:
Bona tarda, buenas tardes, good afternoon, buonasera, bonsoir, namaste…
Carmeta, avui és un dia dur tant per tu com per a nosaltres. Deixes enrere tota una etapa plena de records i moments feliços. Tot i que ara estaran unes noves persones a secretaria no serà el mateix.
Et trobarem a faltar i trobarem a faltar aquells moments quan ens deixàvem l’esmorzar a casa i recorríem a tu i a un paquet de galetes. Quan teníem set i ens donaves aigua des d’un tap. Quan ens fèiem mal i tu ens donaves gel. Quan entràvem per la porta de secretaria i tu ens saludaves amb un crit d’alegria. I fins i tot quan entraves a classe i ens feies una petita masterclass d’idiomes, tot per a regalar-nos un bon dia.
Carmeta, tu has seguit l’exemple de Don Bosco. Només ha calgut que siguem joves perquè tu ens estimis i ens cuidis. A més tu sempre has estat alegre i amb un somriure d’orella a orella fins i tot en els pitjors moments.
Esperem tornar-te a veure pel cole i esperem que no t’oblidis mai de nosaltres! Tot i que hem dit que acabes una etapa de la teva vida, avui comences una de nova, i tots i totes esperem que et vagi molt bé.
T’estimem Carmeta!
Comentarios recientes