Don Bosco

Joan Bosco neix el 16 d’agost de 1815, dos mesos després de la caiguda de Napoleó Bonaparte, al mas d’I Becchi, no gaire lluny de Torí. El seu pare, pagès, es diu Francesc i la seva mare, Margarida. Joan és el tercer de la família. Quan Joan és a punt de fer vint-i-un mesos, el seu pare mor fulminat per una pneumònia. La pobresa regna a la llar dels Bosco. Margarida ha de treballar de valent; amb la seva sogra invàlida, té cinc boques per alimentar.

Als nou anys, el petit Joan té un somni del qual parlarà tota la seva vida. Hi descobreix els signes de la seva vocació per al sacerdoci. Als catorze, rep del rector del seu poble les primeres lliçons de llatí, així com una iniciació a la vida espiritual. Als vint, ingressa com a intern al seminari de Chieri, i és ordenat sacerdot el 5 de juny de 1841 a Torí.

L’activitat de Bosco com a sacerdot és múltiple: visita els presoners, crea un centre d’acollida  per a joves del carrer, construeix esglésies, escriu i publica obres de catequesi, històriques i espirituals per al jovent i els adults d’ambients populars.

El 1859, amb joves que viuen amb ell, funda una congregació religiosa, els salesians. El 1872 funda les salesianes amb Maria Dominica Mazzarello. El 1876, promou una associació de laics, els salesians cooperadors. Des de 1875, els salesians traspassen les fronteres d’Itàlia. Van al sud de França, a l’Amèrica del Sud i a Espanya.

Quan Don Bosco mor a Torí el 31 de gener de 1888, deixa una família religiosa ja esponerosa. Fou canonitzat per Pius XI el 1934. Joan Pau II el proclama “pare i mestre de la joventut”, el gener de 1988, en el centenari de la seva mort.

(Del llibre “ A les arrels d’un somni”)