Innovació Pedagògica
«La innovació pedagògica a l’escola és un dels motors de progrés del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l’evolució social planteja. En aquest sentit, és un instrument i no una finalitat en si mateixa.
El seu objectiu últim és la millora en la qualitat del sistema educatiu i de la seva equitat.»
En la nostra escola tots el processos de canvi promoguts per la innovació pedagògica estan compresos bàsicament en dos àmbits: els docents i els alumnes, on les metodologies, recursos i actuacions van íntimament lligades i es retroalimenten.
EN L’ÀMBIT DOCENT
La renovació pedagogia ha comportat una formació de l’equip docent a llarg termini i de forma continuada en metodologies i recursos per dur-la a terme (aprenentatge cooperatiu, treball per projectes, neurociència aplicada als processos d’aprenentatge).
Els equips docents han renovat la seva manera de treballar en equip. Es reflexiona sobre la praxis realitzada i són comunitats que aprenen uns dels altres en espais i moments facilitats per l’Equip Directiu.
La creació d’Equips de treball com l’EPAM (Equip de creació de Pautes d’Acords Metodològics) han estat motor de la innovació pedagògica. Aquest equip format per docents dissenya i acompanya en el procés d’innovació de l’escola.
Una altra de les renovacions metodològiques dins l’aula és la codocència. Per millorar l’atenció dels processos d’aprenentatge dels alumnes i treballar cooperativament, s’ha optat perquè hi hagi dos docents en un mateix espai. Aquesta pràctica, però, està en funció de la disponibilitat d’espais adients.
A les metodologies acabades de descriure cal sumar-li la renovació en l’ús de les TIC com a recurs utilitzat per facilitar les noves metodologies emprades a l’aula.
L’ús renovat d’aquestes metodologies i recursos van orientades a poder avaluar les capacitats de l’alumne en l’ús de la informació que va aprenent en el seu entorn, l’avaluació competencial.
EN L’ÀMBIT DE L’ALUMNAT
Amb la innovació pedagògica l’alumne es situa en un espai on l’aprenentatge cooperatiu és la bastida dels seus processos d’aprenentatge. Comprèn que els alumnes es distribueixin per equips, distribuïts per l’aula d’una manera determinada, concretant les tasques mitjançant uns rols, aprenen els continguts de les matèries experimentant la interdependència positiva i de la responsabilitat individual, tan necessàries en el món laboral actual, gràcies a les tècniques cooperatives d’aprenentatge.
D’acord amb les metodologies actives, els alumnes treballen per Ambients (Educació Infantil i Cicle Inicial ) i per Projectes (en les tres etapes). La seva estructura ofereix una sèrie de tasques autèntiques i significatives que el duen a l’aprenentatge de les competències claus de forma autònoma.
L’aprenentatge cooperatiu i treball per ambients i projectes va altament lligat i de fet és derivat de l’avaluació competencial esmentada en l’àmbit docent. La innovació pedagògica recau també en un nou procés d’avaluació formadora amb eines que faciliten l’autoavaluació, coavaluació i heteroavaluació que responen a tres preguntes: quina és la finalitat, què cal fer, com sé que ho faig bé. Aquest procés garanteix una avaluació autoreguladora i autònoma.
L’avaluació competencial és la que duu a l’alumne a assolir les competències que com a Escola Salesiana considerem necessàries desenvolupar a nivell personal, social i professional al llarg de l’escolarització del nostre alumnat. Aquests trets competencials estan descrites en el PCS (Perfil Competencial de Sortida) de les escoles salesianes.
Des de totes les etapes ha hagut la renovació en l’ús de les TIC com a suport del seus processos d’aprenentatge de forma cooperativa i significativa en les franges d’Ambients i Projectes.
